Esplèndida tercera posició de Grup N per Albert Orriols al Rallye RACC Catalunya del Campionat del Món (31.10.2005)

El pilot de Simm finalitza com a primer pilot osonenc i segon nacional entre els privats

Vic, a 31 d’octubre de 2005.- Albert Orriols prenia part al Rallye RACC Catalunya-Costa Daurada amb la idea principal d’acumular experiència, i de pas premiar-se ell mateix per la excel·lent temporada que esta duent a terme als Campionats de Catalunya d’Asfalt i Terra. A l’arribada de la prova mundialista de casa, el pilot osonenc complia els primers objectius amb escreix, i de pas assolia un esplèndid resultat esportiu al finalitzar en tercera posició del Grup N –vehicles de sèrie-, segon entre els pilots nacionals i com a primer osonenc, entre els equips privats, i com a 24è de la classificació general.
L’inici de cursa d’Albert Orriols al Rallye RACC Catalunya-Costa Daurada no fou fàcil ja que per a l’ocasió era copilotat per Enric Masó, i a ambdós els costà de trobar el ritme de cursa adequat. “Amb l’Enric havíem corregut sempre junts i d’ençà que jo corro amb el Mitsubishi ell no havia pogut fer-ho, i vam decidir que aquesta era una
bona ocasió” aclaria el pilot de Simm. Aquesta falta de compenetració, unida a unes
condicions d’adherència precàries de l’asfalt, i uns reconeixements limitats a dues
passades en trams totalment nous per a ells, feia que els primers temps aconseguits a la cursa no fossin els esperats. “Només de sortir al primer tram, tot humit i enfangat, el cotxe ja ens marxava cap a tot arreu. Per acabar-ho d’arreglar, al arribar a la primera cruïlla del tram vam fer una virolla, perdent més temps encara. Per sort a la segona especial vam començar a arreglar-se les coses i els temps ja començaven a sortir” explicava el pilot osonenc en una de les múltiples aturades al Parc d’Assistència instal·lat al parc temàtic de Port Aventura. “De mica en mica l’Enric ha anat agafant el ritme a les notes, i això ha fet que sortissin els cronos, tot i que per exemple al tram de ‘Pratdip’ hem anat uns quants quilòmetres a ull sense notes”. Al finalitzar la primera jornada, Orriols i Masó es trobaven classificats en 31ª posició de la classificació general, sobre un total de 50 participants, i com a 6è del Grup N.

En el decurs de la segona jornada l’equip osonenc augmentava la seva compenetració, i això es reflectia en els temps que aconseguien, i que al final de la jornada els duria a trobar-se classificats com a 3ers del Grup N i 26èns de la classificació general. “Ens hem posat les piles i hem sortit a per totes en uns trams gens fàcils, ja que a més de trobar-se molls i bruts, desprès del pas dels primers cotxes, encara s’embrutien molt més. Amb el tercer lloc provisional del Grup N que teníem, érem on havíem de ser ja que tan Enrique García Ojeda com Jari-Matti Latvala son pilots professionals que únicament es dediquen a competir en ral·lis, al
revés del nostre cas” afirmava un satisfet Albert Orriols. “A més tan un com l’altre
compten amb uns vehicles molt superiors al nostre, i la seva despesa en
pneumàtics era il·limitada, fet que nosaltres no ens podíem permetre”.
A la tercera i última jornada, disputada el diumenge, Orriols i Masó sortien amb
l’objectiu clar d’assegurar la tercera plaça de Grup N. “El vehicle precedent el teníem a un minut, i el mateix succeïa amb el que ens venia al darrera, per lo que era absurd arriscar”. A partir d’aquí l’equip osonenc es dedicà a practicar una conducció molt espectacular i agraïda pels afeccionats. L’únic contratemps de l’últim dia fou la virolla soferta a una cruïlla del tram de ‘Vilaplana’, on varen perdre una quinzena de segons. Els osonencs finalitzaven el Rallye RACC Catalunya-Costa Daurada en 24ª posició de la general i 3ers del Grup N, a més de ser el primer equip osonenc a la línia d’arribada per darrera de Xevi Pons i el seu Xsara WRC.
A la seva arribada al podi situat al Passeig Jaume I de Salou, Albert Orriols es trobava molt satisfet “per haver assolit aquest resultat tan positiu en una prova tan
difícil i delicada com aquesta. L’únic contratemps seriós va ser la falta de ritme
i compenetració del primer dia, però a partir d’aquí tot funcionà segons lo
previst. De debò que ha estat la cursa més dura que he disputat en tota la meva
cursa esportiva”. Tot i el bon resultat assolit, l’equip osonenc hagués pogut finalitzar
sobre la quinzena posició de la classificació general, “ja que els equips habituals del
Campionat del Món s’han beneficiat del sistema del Super Rallye, el qual els
permet reenganxar-se a la cursa desprès d’abandonar. Això fa que els vehicles
més potents acabin per davant d’equips més modestos com nosaltres quan en
realitat no reflecteix el succeït a la cursa ja que en altres ral·lis això hagués
representant un abandonament”.
Desprès de celebrar l’èxit d’aquest bon resultat, Albert Orriols centrarà el seu punt de mira en la disputa de la darrera prova del Campionat de Catalunya de Ral·lis d’Asfalt que es disputarà els dies 11 i 12 de novembre amb motiu del Ral·li de Viladrau. Allí el  pilot osonenc serà un dels favorits a ocupar el podi final de la prova, i de pas fer-se amb el títol de Grup N –vehicles de sèrie, del que en aquests moments ocupa la primera posició provisional en punts nets, així com assegurar la tercera posició del campionat absolut.