L’Equip SIMM es queda a les portes de la victòria de Gr.N i del podi absout per culpa d’una punxada en el Ral·li Costa Brava (23.10.2006)

Orriols-Pujolar varen estar entre els millors pilots del Campionat d’Espanya i varen ser els únics que pogueren batre a Dani Solà en un dels trams

Vic, a 23 d’Octubre de 2006.- El Campionat d’Espanya de Ral·lis d’Asfalt vivia la seva última cita puntuable a Lloret de Mar, en el recuperat Ral·li Costa Brava que era així mateix la penúltima prova puntuable pel Campionat de Catalunya de Ral·lis d’Asfalt. L’Albert Orriols i en Lluís Pujolar es disposaven a intentar lluitar amb els millors especialistes espanyols de Gr.N que es jugaven el títol i també amb Membrado-Vilamala, que per aquesta prova disposaven d’un Mitsubishi Lancer Evo IX d’última generació. La sorpresa va ser trobar-se no només lluitant per la victòria absoluta de Gr.N, sino a més a més lluitant per la tercera posició del podi absolut, just per darrera dels pilots oficials de Citroën i Peugeot.

Però en l’últim tram, a uns 11 kms. del final de la cursa, el que havia estat un ral·li impecable se’n va anar en orris, “va ser a la baixada de Collsaplana, quan a poc del final vàrem notar que el cotxe tenia un comportament estrany. De seguida ens vàrem adonar que havíem punxat la roda del darrera esquerra i tot i que vàrem poder acabar el tram sense parar a canviar, perdíem 1’45” i per tant qualsevol opció al tercer lloc absolut i la victòria de Gr.N”, comenta l’Albert Orriols ja refet del cop que suposava aquest contratemps.

De bon matí, el ral·li començava al tram de Els Àngels que “va ser l’unic on no ens vàrem trobar gaire còmodes ja que en la baixada les suspensions del nostre Subaru Impreza segurament no tenien l’efectivitat de les dels millors Mitsubishi Evo en un terreny tant batxejat”, explica Orriols. Tot i això, al segon tram, a Santa Pellaia, el pilot de SIMM aconseguia el seu primer scratch de Gr.N, a tant sols 1” d’Hevia i a 6 seg. de Solà, resultat que repetia en la segona volta. Tot i estar 1 seg. per darrera de Burgo a les dues passades per Sant Feliu – Tossa, “un tram que no havíem fet mai en la seva part final”, en el còmput global de la primera etapa disputada pels 6 trams de Les Gavarres, Orriols-Pujolar eren tercers de Gr.N però a tant sols 8,1 seg. de Membrado que era el líder i es situaven cinquens de la general.

“A la tarda venien els trams de les Guilleries, i vàrem sortir disposats a atacar a fons”, continua comentant el pilot de SIMM. “A Cladells aconseguíem esgarrapar décimes a Burgo i Membrado, marcant el segon scratch absolut i un nou scratch de Gr.N”. Llavors a Collsaplana es va produir l’unic incident important de la cursa apart de la punxada. “Vàrem sortir a Collsaplana i en arrencar ja vaig notar que el comportament del cotxe era estrany, fet que ens va desconcentrar bona part del tram. Resultava que m’havia oblidat de conectar el ‘bang’ del turbo i l’electronica del diferencial. Vaig haver de fer-ho com vaig poder en plena cronometrada i això va provocar un desajust del repartiment de potència a l’eix posterior per la qual cosa anàvem molt més creuats que el que hauria sigut normal”. El sorprenent, és que quan Orriols-Pujolar es paraven a l’stop, s’adonaven que havien aconseguit el tercer scratch absolut, quedat-se a tant sols 5,3 seg. de Burgo i guanyant a l’Hevia, en Membrado, i a la resta dels Gr.N. “En aquell moment vaig veure que la victòria de Gr.N i el tercer lloc de la general estaven perfectament al nostre abast”, afegeix el pilot osonenc.

Un impressionant scratch absolut a Cladells, on Orriols-Pujolar rebaixaven gairebé 1 seg. per km. el seu temps anterior, tot i ser ja quasi fosc, situaven al Subaru Imprezza Spec C – SIMM al liderat de Gr.N i a una increíble tercera posició de la general. “Estava segur que podíem aconseguir-ho ja que de la manera que havíem disputat el tram de Collsaplana en la passada anterior havíem de rebaixar el nostre temps per força”, continua explicant Orriols. Abans de la baixada de Collsaplana, a uns 7 kms. de la sortida, Orriols ja havia baixat el seu temps parcial anterior en 8”, quan el més habitual és que en disputar el tram de nit, els temps empitjorin lleugerament, com va passar amb la majoria dels pilots. Però en arribar a la part final de la baixada es produïa la punxada i el pilot osonenc perdía no tan sols totes les opcions de victòria sino que a més a més es quedava fora del podi de Gr.N. “En el mateix moment la sensació d’impotència i abatiment va ser absoluta”, comenta Orriols, “però un cop passat el cop, és indiscutible que vàrem fer un ral·li fantàstic i vàrem demostrar que anem molt de pressa a l’asfalt. Tot i perdre aquesta oportunitat, és evident que estem molt i molt satisfets de les nostres prestacions i l’actuació al Costa Brava demostra que estem fent les coses ben fetes aquesta temporada” L’Albert Orriols i en Lluís Pujolar aconseguíen finalment la sisena posició final i eren quarts de Gr.N.

El Ral·li Costa Brava també ha puntuat pel Campionat de Catalunya de Ral·lis d’asfalt. En la classificació paral·lela a la del Campionat d’Espanya, on només es puntuaven els pilots catalans, i on només comptaven els vuit primers trams, Orriols-Pujolar eren quarts absoluts, just per darrera de Solà-Amigo, Zurita-Sanchez i de Membrado-Vilamala, i segons de Gr.N. Aquest resultat els dóna el subcampionat absolut i els assegura pràcticament el títol de Gr.N també a l’asfalt, que es sumaria a l’aconseguit fa unes setmanes a la terra.

El proper cap de setmana l’Equip SIMM torna al Campionat d’Espanya de Terra després d’un llarg parèntesis. El proper dissabte 28 i el diumenge 29 disputaran la doble cursa que es disputa a les localitats andaluses d’Ecija i Palma del Rio. Després de la prova andalusa decidiran si disputen la última prova del nacional de terra, a disputar a Cáceres, o corren el Ral·li 2000 Viratges, puntuable pel català d’asfalt, que coincideix en dates.